Festes

Carrícola comença l'any festiu amb l'arribada dels Reis, per l'ermita baixara la cavalcada fins a la plaça, on xiquets i grans rebran els seus regals.

El cap de setmana mes a prop al 17 de gener es celebra la festa de Sant Antoni, el dissabte després de un bon esmorçar a la plaça, els homes del poble aniran als bancals per arreplegar les soques i rabasses que han estat guardant durant tot el any per aquest dia, amb el arrastr del bestiar o els tractors, es duran fins a la plaça on es començara a montar la foguera, que a les 8 de la nit li pendràn foc amb els tradicionals focs d'artifici, donant pas al sopar a la plaça, i després els carricolins i visitants es reunixen al voltant de la foguera per escalfar-es, escoltant algun grup musical, ballant, o prenent alguna copeta de mistala. L'endema diumengue, els homes preparen la tant esperada pericana per a dinar tots junst a la plaça, les dones repartiran les coques per les cases del poble després de estar beneïdes, a canvi els veïns oferiran esl seus donatius per a contribuir en les despeses de la festa.

Una festa molt arraigada als costums de Carrícola es el dimarts de cassoleta, on cada casa fara la seva cassola d'arros al forn, per menjar-se-la en la plaça junts tot el poble. Després de dinar cada dona convida als veïns amb els dolços casolans tipics, com son " els negossis, pastisos de moniato, rollets ". La vesprà continuarà amb l'enfarinat o andreces que els xiquests i els grands faran per les cases del poble, acabànt el dia de festa tots junts amb un von passeig pel terme.

La festa de l’AparicióÉs la celebració per excel·lència, i la més emotiva per als carricolins. L’origen de la festa a Carrícola no es remunta com diu la creença popular al 8 maig de l’any 1754, quan l’Arquebisbe de València concedí la vicaria temporal a l’església de Carrícola i col·locaren el Santíssim Sacrament a l’altar per poder celebrar missa, sinó que ja es celebrava molt de temps abans al nostre poble. L’origen de la festivitat de l’aparició arreu del món cristià es remunta a l’any 492 D.C., al Mont Gargano de la ciutat llombarda de Mamfredònia quan estava sent atacada per un estol de vaixells barbars. Llavors sant Miquel aparegué dins una cova de mateix mont i provocà una tempesta que destrossà l’armada dels barbars. D’aleshores ençà, la devoció envers el sant s’estengué a la resta del món, sent una tradició –l’Aparició–  molt arrelada al territori valencià, les Illes Balears i Catalunya.

 Carrícola,  la solemnitat de la commemoració du a celebrar una festa exclusivament religiosa. La festivitat ha canviat ben poc al llarg del temps. La vespra, a poqueta nit, és el revolteig de les campanes el preludi a l’esperat dia de l’aparició. A l’endemà, a trenc d’alba, un nou revolteig desperta als carricolins i anuncia la festa als quatre vents. El dia comença amb la missa pontifical, o missa de revestida, per la presència de tres capellans a l’altar, on comulguen per primera vegada, els xiquets i xiquetes del poble. Tot seguit, el Santíssim ix pels carrers del poble davall pal·li i acompanyat pels xiquets de comunió. Després, el manifest queda exposat a l’església fins les sis de la vesprada, hora en que recorre en solemne processó els carrers del poble. Un castell de focs d’artifici tanca tan important jornada festiva.

 Carrícola potser l’únic poble de la Vall amb aquest costum de traure el Nostre Senyor manifest dues vegades a l’any. La primera, d’obligat compliment, pel Corpus; i l’altra per la festivitat del 8 de maig en commemoració del fet ocorregut el 1754. Com a mena d’apunt gastronòmic, esmentarem els tradicionals i condidors pastissets i coques “del miracle”, perquè és un miracle que duren tant.

 

Les festes patronals son l'últim cap de setmana de setembre i estan dedicades al patró, Sant Miquel Arcàngel, al Santissim Crist del Calvari, i als Sants de la Pedra. Les festes representen el retrobament de les families i amics que es reunixen aquest dies per gaudir dels actes que organitza l'Ajuntament, música, cavalcades,balls, parades mores, aixi com sopars i dinars d'agermanor, posant punt final a les festes amb el castell de focs d'artifici.

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30