• PANORAMICA
Patrimoni
  • ARCADES, patrimoni hidraùlic.

    L’activitat agrícola, de vital importància al nostre poble, també ha deixat amb el pas de segles un seguit d’infrastructures hidràuliques, abancalaments i construccions de diferent tipus. Moltes d’aquestes, com ara les antigues séquies d’època islàmica, encara resten en funcionament. Destaquem les tres arcades de la font del Gatell, la del barranc de les Passeres, i la del barranc de l’Arcà, que permeteren ampliar el terreny d’horta –la coneguda Horta Nova– a l’altra banda del barranc de les Passeres i el de l’arcà. Les tres construccions estan realitzades en fàbrica de maçoneria i amb el caixer de la séquia antigament fet de tàpia. L’arcada de la font del Gatell és la més xicoteta de les tres. La més llarga és la situada més a prop del arranc de les Passeres i està estructurada en dos arcs rebaixats de diferent grandària. Apareix en un document de l’any 1348 i és possiblement la més reformada per l'acció destructora de les riuades i les baralles per l'

    La tercera de les arcades, localitzada en ple barranc de l’Arcada, d’un sol ull, és en canvi la més alta. L’aigua que la travessava era acumulada més amunt, en una bassa que s’omplia d’un brollador conegut també com la font de l’Arcà i dels sobrants d’aigua del poble. Aquesta aigua que els sobrava als carricolins fou aprofitada per regar l’horta de Bèlgida. Un sistema de reg i cultiu que els de Bèlgida posaren en funcionament allà pel voltant del 1680. La datació de l’actual arcada del barranc de l’Arcada, es pot situar amb tota seguretat, durant el període comprés entre finals del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII. Totes aquestes pràctiques tradicionals, d’alcavons i séquies, basses i escorredors, reg a manta, sobrants reaprofitats, etc., que portaven l’aigua des de les muntanyes pròximes a Carrícola fins a l’horta de Bèlgida entraren en crisi –per falta de recursos– en la primeria del 1900.

  • L'ERMITA DEL CRIST DEL CALVARI

    L' ermita està situada als peus de la serra i a la vora del barranc del Castellet, presidint la part alta de la població. El calvari de Carrícola és ben senzill, presenta a un costat i a l'altre de la pujada, ombrejada per xipresos les catorze casetes amb escenes de la passió representades en taulellets valencians. L'ermita està situada damunt del naixement subterrani que els musulmans captaren i conduiren fins a la font de la plaça per mitjà d'una galeria o alcavo, que ha abastit d'aigua per al consum i reg durant dècades al poble. L'edifici acull la imatge de Jesucrits crucifixat, una escultura de fusta policromada, possiblement del segle XIX. L'edifici de l'ermita és una construcció menuda, amb una extructura senzilla feta de maçoneria, coberta amb teulada a dues vessants de teular àrab, l'interior obri únicament una fornicula on es situa la imatge del Crist.

  • L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

    Carrícola fou alqueria musulmana i lloc ocupat pels moriscs fins la seva expulsió l'any 1609. L'antiga mesquita fou convertida en església depenet de la parròquia de Bèlgida l'any 1535, a causa del procés de cristanització dels musulmans. Aleshores, la xicoteta mesquita encarada al Benicadell, fou convertida en església cristiana i consagrada a Sant Miquel Arcàngel l'any 1572. La planta actual de l'edifici consta de dues naus estructurades en quatre trams, coberts amb volta de canó, que deixen les capelles laterals entre els contraforts. A la entrada de l'edifici, trobem un cor alt, i a la dreta el campanar de dos cosos, la sencilla façana de l'esglesia de murs arrebosats i emblanquinats, atorga un aspecte singular a l'edifici. La linia de teulada a dues vessants està amagada per un frontal rodó que té continuïtat en la finestra de tarja que trobem dalt de la porta d'entrada. En l'interior descubrim una modesta església guarnida en estil neoclàssic, l'altar major esta presidit per la imatge de Sant Miquel Arcàngel, patro dels carricolins, i titular de l'església, es tracta d'una escultura barroca, de fusta policromada, del segle XVIII-XIX, al mateix presbiteri, baix de Sant Miquel trobem un llenç representant El Salvador, copia de Juan de Juanes del museu del Prado, amb la diferencia d'una alegoria d'àngels d'estil barroc. En els laterals de l'altar major localitzem els Sants de la Pedra, Abdom i Senen, als flancs del prebisteri, trobarem la sagristia a la banda esquerra, i a l'altra banda está el sagrari presidit per la imatge de la Purisima Concepción. La pila bautismal es conserva l'original, en el campanar trobarem la campana grossa de Sant Miquel Arcàngel, mirant a ponent, refosa pels veïns de Carrícola l'any 1967, a migjorn i tramuntana distimguim dues campanes menudes, la de San Josep i la del Crist de l'Empar, respectivament, totes dues foses per l'atzenetí Jaume Roses l'any 1871.

  • ARCADA GRAND
    ARCADA GRAND
  • ARCÀ DEL BARRANC D'AT
    ARCÀ DEL BARRANC D'AT
  • ERMITA DEL CRIST DEL CALVARI
    ERMITA DEL CRIST DEL CALVARI
  • ESGLESIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31